La Vila De Gràcia

Història de la Vila de Gràcia

Fins al segle XVII, el barri tenia unes quantes masies aïllades, tres convents religiosos i alguna torre. L’entrada del segle XIX va portar la industrialització, i Gràcia va esdevenir important, ja que aportava terrenys lliures per poder edificar i instal·lar indústries. Va ser el moment en què Gràcia va començar a reclamar la seva independència, i la va aconseguir tres vegades: el 1821, el 1828 i el 1849. Però anys abans s’havia construït la gran artèria que uniria el centre de la ciutat de Barcelona amb una vila en plena expansió.

Fins al segle XVIII, el barri de Gràcia era un poble rural que tenia masies típicament catalanes, convents religiosos i alguna casa senyorial. Tot i les noves indústries, el barri va seguint sen rural durant més de dos segles. El comerç ramader va ser una de les principals activitats comercials del barri fins a mitjans del segle XX. De fet, la comunitat gitana és, encara avui en dia, una de les senyes d'identitat d'aquest barri de Barcelona. Des de finals del segle XIX i fins a mitjans  del XX, els gitanos van conviure amb els indians adinerats procedents d'Amèrica. De la barreja d'aquestes dues cultures, de la salsa i el son cubans i els ritmes flamencs gitanos, va néixer la rumba catalana.

Però no tot era industrialització a la vila de Gràcia. Durant més de dos segles, el tracte del bestiar va estar en mans de la comunitat gitana. Una comunitat de gitanos benestants que, a l’igual dels graciencs, articulaven la seva vida al voltant de les places i els carrers.